Creuant el “temut” passatge del Drake

13 de Gener del 2018, 17.26h. portem quasi 48 hores embarcats al BIO hespérides, camí de l’Antàrtida, tot creuant el Passatge del Drake.

El Passatge de Drake, o Pas Drake o Mar de Hoces és el tram de mar que separa Amèrica del Sud de l’Antàrtida, entre el cap d’Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud, on anem. Comunica l’Oceà Pacífica a l’oest amb el Mar de Scotia a l’est. La seva amplada és d’uns 800 km i es el pas de menor distància entre la Antàrtida i qualsevol altre continent. Les seves aigües són de les més tempestuoses i temudes del món amnb onades de fins a 25 m d’altura.

Va ser descobert pel mariner espanyol Francisco de Hoces, l’any 1525. Degut a un fort temporal no va aconseguir arribar al continent gelat, sent emportat cap al Pacífic. El primer viatge a través del pas que va ser documentat va ser el del vaixell Eendracht, comandat per Willem Schouten, 1616. Posteriorment, arran del viatge del pirata anglès Sir Francis Drake, els anglosaxons van imposar majoritàriament el nom de Drake Passage, d’on s’ha elaborat la toponímia internacional.

Passatge del Drake

Fins fa unes hores teniem força mala mar, onades de 4-5 metes i vents de 25-35 nusos, tot venint-nos de través, és a dir perpendicular al rumb que portem (pràcticament 180º, doncs anem al sud ;-)).  El que significa que el vaixell fa uns moviments molt irregulars.

Anem 107 persones a bord, dels quals 60 són tripulants, la resta investigadors que ens repartirem entre la Base Juan Carlos 1º, Gabriel de Castilla o al propi Hespérides. Tenim unes quantes baixes per mareig. Sort que en 15 horetes ja serem a terra ferma, almenys el nostre grup.

La vida “on-board” amb aquestes condiciones marítimes no és massa especial: mantenir l’equilibri, dormir, baixar al menjador els que s’atreveixen en els àpats, pujar al pont a veure com va la navegació, i sociabilitzar-nos entre nosaltres i els nouvinguts d’altres grups. Qui pot, aprofita per a estudiar o treballar una mica, però això ja és nivell superior de navegació.

Degut a la mala mar no se’ns deixa sortir a coberta, però durant les primeres hores (sortint del Canal del Beagle) i des d’alguna finestra, hem pogut gaudir del vol d’algunes espècies d’aus marines com petrells i albatros, els quals esperem poder observar més i identificar quan baixi el mar i ens permetin sortir a coberta.

Ahir a mitja tarda vam creuar la Convergència antàrtica. Línia que envolta l’Antàrtida on les aigües fredes de l’oceà antàrtic que flueixen cap al nord s’enfonsen sota les aigües relativament tèbies de la zona subantàrtica. La línia és actualment una zona d’aproximadament 32-48 km d’amplada, on normalment es percep un canvi de temperatura superfial de l’aigua, però no aquesta vegada. I fa unes hores hem creuat els 60ºS de latitud. La temperatura aèria va disminuint a mesura que anem baixant i ha nevat una mica i tot.

Equip Bluebio a punt d'embarcar
Els 8 de l’equip a punt d’embarcar al Bio Hespérides.
IMG_20180111_202147[1]
Des de la proa, sortint d’Ushuaia, Canal del Beagle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *